Can Tries, 8
08902 L'Hospitalet de Ll. ( Barcelona )
Tel: 93 335 50 00 Correus electònics info@avantis.edu.es | ampa@avantis.edu.es
 
Contacte
ca es
Entorn virtual

Informació nutricional

Aliments Macroaliments
  • Glúcids [Hidrats de carboni]
  • Proteïnes
  • Lípids [grasses]
Microaliments
  • Vitamines
  • Minerals
Aigua

 

Glúcids [Hidrats de carboni]

Esquema glúcidos

Funció

  • Subministrar energia. La glucosa es l’única font energètica del sistema nerviós (en condicions habituals) i de les cè·lules sanguinies, per la qual cosa s’han d’ingerir hidrats de carboni tots els dies.
  • Efecte estalviador en l’utilització d’altres macroaliments.
  • Impedeixen l’excessiva movilització de les grasses que conduiria a cetosis (augment dels nivells de cossos cetònics a la sang i a l’orina a causa del dejuni perllongat o la diabetis mal compensada).
  • Impedeixen la degradació de proteines musculars perquè els hidrats de carboni s’utilitzen per donar energia al múscul.
  • Regulació de les funcions gastrointestinals.
  • La fermentació de la lactosa continguda a la llet i el iogurt afavoreix el desenvolupament d’una flora bacteriana favorable, impedint, per contra, el d’una flora no desitjable.

 

Classificació

Simples o sucres

Monosacàrids: glucosa, fructosa i galactosa s’absorbeixen a l’intestí sense la necessitat de digestió prèvia, per la qual cosa són una font molt ràpida d’energia. El més comú i abundós dels monosacàrids és la glucosa, que no sol trobar-se als aliments en estat lliure, llevat de la mel i algunes fruites.

Dissacàrids: destaca la sacarosa, component principal del sucre de canya o de la remolatxa sucrera, que està formada per una molècula de glucosa i un altre de fructosa. Aquesta unió es trenca mitjançant l’acció d’un enzim. Igual succeeix amb els altres dissacàrids com la maltosa, la lactosa o sucre de la llet...

Complexes (almidons o fècules)

Són els components fonamentals de la dieta de l’home. Estan presents als cereals, les llegums, les patates, etc.

Químicament pertanyen al grup dels polissacàrids, molècules formades per d’altres més petites i que assoleixen un gran format. Per assimilar-los és necessari partir els enllaços entre els seus components fonamentals: els monosacàrids. Això és el que es dur a terme en el procés de la digestió mitjançant l’acció d’enzims específics.

La fibra

Està present en les verdures, fruites, cereals integrals i llegums. Són molècules tan complexes i resistents que no som capaços de digerir-les i arriben a l’intestí gros sense assimilar-se. La fibra és important perquè absorbeix aigua i així facilita la velocitat del trànsit intestinal al formar-se uns pòsits tous.

Ajuda a evitar una excessiva ingesta d’aliments al provocar una sensació de sacietat. Evita efectes indesitjables d’alguns compostos com poden ser agents cancerígens, al reduir el temps de permanència de continguts alimenticis.
Absorbeix colesterol de la dieta, contribuint a una menor absorció del mateix i una disminució en el seu nivell sanguini.

 

Metabolisme

A través de la digestió, els hidrats de carboni de la dieta passen a glucosa.

Després de menjar:
Si es realitza un exercici muscular a una intensitat elevada, la glucosa es cremarà per donar energia, però el procediment es realitzarà sense oxigen (glucòlisis anaeròbia) i proporcionarà poca energia, creant-se àcid làctic com a producte de degradació que provocarà l’aturada de l’activitat física.

Si es realitza un exercici en condicions normals, hi haurà una aportació d’oxigen (glucòlisis aeròbia) que permetrà que el rendiment energètic sigui major. La glucosa s’utilizarà per proporcionar energia a tots els teixits de l’organisme. El sistema nerviós només pot utilitzar com a sostracte energètic la glucosa.
Emmagatzematge de la glucosa al fetge en forma de glucogen hepàtic i en els muscles com glucogen muscular. La resta de glucosa es transforma en grassa i es diposita en el teixit gras.

Entre menja i menja:
Movilització dels dipòsits de glucogen hepàtic donant lloc a la glucosa, la qual serà utilitzada majoritàriament pel sistema nerviós. Movilització de la grassa procedent del teixit adipós per proporcionar energia a la resta de teixits. El glucogen muscular únicament proporcionarà energia pel propi múscul.
Seguint aquest cicle, s’assegura uns nivells constants de glucosa a la sang denominats glucèmia.

 

Efectes per excés i defecte

La fibra ha estat relacionada amb el càncer de còlon, a causa de la disminució del contingut de fibra a la dieta, juntament amb l’augment en els nivells de grassa.

La fibra s’ha empleat pel tractament d’algunes enfermetats com l’estrenyiment, pel seu paper estimulador de la motilitat del còlon i així evitar patologies com les hemorroides; en l’obesitat com a regulació de la ingesta d’aliments; en la hipercolesterolèmia per la capacitat d’unir-se al colesterol i augmentant la seva excració fecal. Les dietes pobres en fibra i riques en sucres simples poden produir apendicitis aguda.

Existeix una relació entre el consum de sucres simples i l’aparició de càries dentals sobretot quan aquests aliments es consumeixen entre menges. La quantitat màxima de glúcids que podem ingerir només està limitat pel seu valor calòric i les nostres necessitats energètiques, és a dir, per l’obessitat.

Proteïnes

Esquema proteinas

Funció

  • Estructural o plàstica, per la formación de nous teixits (músculs, tendons, pell, ungles, etc.).
  • Reguladora. Algunes proteïnes col·laboren en la regulació de l’activitat cel•lular i hi ha hormones que són de naturalesa proteica com la insulina, l’hormona del creixement, etc.
  • Defensiva. Alguns anticossos són de naturalesa proteica.
  • Transports Energètics, proporcionen 4 Kcal/g. Quan l’aportació de glúcids i grassa no és suficient per cobrir les necessitats energètiques.

 

Classificació

Primàries o d’origen animal

Molècules grans i complexes, contenen major quantitat i diversitat d’aminoàcids. Estan presents a les carns, el peix, les aus, els ous i els productes làctics en general. El seu valor biològic és més gran que les d’origen vegetal, però són més difícils de digerir.

La proteïna animal sol anar acompanyada de grasses d’origen animal, en la seva major part saturades. És preferible el consum de peix en front al de les aus, i el de les aus en front al de carn vermella o porc, perquè la carn d’animal queda desfeta de metabolisme que no han pogut ser eliminat abans del sacrifici.

Secundaries o d’origen vegetal

Són molècules més petites i menys complexes que les anteriors. Estan presents en els fruits secs, la soja, les llegums, els xampinyons i els cereals integrals.

Combinant adequadament les proteïnes vegetals (llegums amb cereals o làctics amb cereals) es pot obtenir una proteïna d’una qualitat igual que la de la carn. En general, es recomana que una tercera part de les proteïnes que mengem siguin d’origen animal i la resta d’origen vegetal.

 

Metabolisme

Les proteïnes del cos estan en continu procés de renovació. Per un costat, es degraden fins els seus aminoàcids constituents i per l’altre, s’utilitzen aquests aminoàcids juntament amb els obtinguts en la dieta per formar noves proteïnes en base a les necessitats del moment. En absència de glúcids a la dieta dels quals obtenir glucosa, és possible obtenir-la a partir de la conversió de certs aminoàcids al fetge. Com el sistema nerviós només pot consumir glucosa, l’organisme pot degradar les proteïnes menys vitals per obtenir-la.

Les proteïnes de la dieta s’utilitzen principalment per la formació de nous teixits o per reemplaçar les proteïnes presents en l’organisme. Quan les proteïnes ingerides excedeixen les necessitats de l’organisme, els seus aminoàcids poden ser utilitzats per obtenir energia. La combustió dels aminoàcids elimina amoníac, el qual és altament tòxic per l’organisme, per la qual cosa es transforma en urea al fetge i s’eliminen per l’orina al filtrar-se en els rinyons. El nitrogen que contenen les proteïnes és molt important perquè amb aquest podem respondre a les pèrdues que patim a través dels pòsits i de l’orina.

 

Efectes per excés i defecte

Las proteïnes consumides en excés i que l’organisme no necessita es cremen en les cèl•lules per produir energia, però aquesta combustió produeix residus que són tòxics per l’organisme i provoca la destrucció de teixits i pot arribar a produir enfermetats cardiovasculars o l’envelliment prematur. La deficiència de la ingesta proteica afecta visiblement a l’estructura, però també a altres funcions de les quals són responsables les diferents classes de proteïnes.

Lípids o grasses

Esquema lípidos

Funció

  • Subministrar energia a l’organisme. Proporcionen 9 Kcal/g (més del doble del que proporcionen els hidrats de carboni i les proteïnes)
  • Aporten àcids grassos essencials.
  • Efecte estalviador perquè així no s’utilitzen proteïnes per donar energia.
  • Absorció de vitamines lipossolubles. La grassa dietètica és necessària pel transport de les vitamines A, D, E i K, així com per poder-se dur a terme l’absorció intestinal de les mateixes.
  • Material aïllant i de farcit d’òrgans interns.
  • Formen part de les membranes cel·lulars.
  • Efecte organolèptic perquè gràcies a les grasses de la dieta es pot apreciar el gust i l’aroma dels aliments.
  • Efecte de sacietat que es produeix després de la ingesta d’aliments.

 

Classificació Triglicèrids

Àcids grassos saturats

Difícils d’usar pel nostre organisme perquè costa trencar les seves molècules en d’altres més petites que atravessen els capilars sangunis i les membranes cel·lulars. Per aquest motiu, en determinades condicions poden acumular-se i formar plaques en l’interior de les artèries (arteriosclerosi). Els solem trobar en productes d’origen animal com la mantequilla, la cansalada...

Àcids grassos insaturats

Els solem trobar en els olis vegetals (olives, blat de moro, gira-sol...). Les grasses dels peixos també els contenen. Els fosfolípids formen membranes cel·lulars i la beina de mielina que recubreix les neurones.
El colesterol és una substància imprescindible per a la formació de membranes cel•lulars. També intervé en la síntesi d’hormones.

 

Metabolisme

A través de la digestió la grassa de la dieta passa a àcids grassos.

Després de menjar:
Proporcionen energia a la majoria de teixits a excepció del sistema nerviós.
Emmagatzament en el teixit gras.
Formació de membranes cel·lulars.

Entre menja i menja:
S’utilizen els àcids grassos emmagatzemats en el teixit gras per: Subministrar energia als teixits en general.
Els àcids grassos són transportats al fetge, on es converteixen en cossos cetònics que s’utilitzen per proporcionar energia als diferents teixits i així el glucògen hepàtic pot destinar-se majoritàriament a subministrar glucosa al sistema nerviós.
Formació de membranes cel·lulars.

 

Efectes per excés i defecte

Si consumim una quantitat de grasses saturades major que la recomanada, sobre tot si es consumeixen grans quantitats de grassa d’origen animal, augmentem el risc de patir malalties cardiovasculars com l’arteriosclerosi, els infarts de miocàrdio o les embòlies. En la nostra societat, és difícil que existeixi defecte per baix consum de grasses, sinó tot el contrari.

Vitamines

Esquema vitaminas

Funció

  • Les vitamines són substàncies imprescindibles en els procediments metabòlics.
  • No aporten energia, però sense elles l’organisme no és capaç d’aprofitar els elements constructius i energètics subministrats per l’alimentació.
  • Les vitamines s’han d’aportar a través de l’alimentació, ja que el cos humà no pot sintetitzar-les. Una excepció és la vitamina D que es pot formar en la pell amb l’exposició al sol (sempre amb moderació) i les vitamines K, B1, B12 i l’àcid fòlic, que es formen en petites quantitats en la flora intestinal.
  • Amb una dieta equilibrada i abundosa en productes frescos i naturals, disposarem de totes les vitamines necessàries i no necessitarem cap aportament adicional en forma de suplements de farmàcia o herbolari.
  • Un augment de les necessitats biològiques requereix un increment d’aquestes substàncies, com passa en determinades etapes de la infància, l’embaràs, la lactància i durant la tercera edat.
  • El consum de tabac i alcohol provoca una major despesa d’algunes vitamines, i en aquests casos pot ser necessari una aportació suplementària.

 

Classificació

Vitamines lipossolubles:
A, D, E i K

Es dissolveixen en dissolvents orgànics, grasses i olis. S’emmagatzemen en el fetge i teixits adiposos, la qual cosa és possible, després d’un aprovisionament suficient, subsistir una època sense la seva aportació.
Si es consumeixen en excés poden resultar tòxiques.

Vitamines hidrossolubles:
C, H, B1, B2, PP, B5, B6 , B12 i àcido fòlic

Es dissolveixen en aigua, per la qual cosa poden passar-se a l’aigua del rentat o de la cocció dels aliments. No s’emmagatzemen en l’organisme. S’han d’aportar regularment i només pot prescindir-se d’elles durant alguns dies. L’excés de vitamines hidrossolubles s’excreta per l’orina, per la qual cosa no té efecte tòxic per elevada que sigui la seva ingesta.

 

Vitamines lipossolubles

VITAMINA REPERCUSIÓ MANCANCES ALIMENTS
Vitamina A
(retinol)
Vista, creixement, pell, mucoses i reproducció Fre en el creixement, ceguera, infeccions diverses, sequera a la pell Espinacs, escarola, pastanaga, tomàquet, albercoc, remolatxa, llet, margarina, fetge de peix, foie gras, ous
Vitamina D
(calciferol)
Calcificació dels ous i mineralització de les dents i els ossos. Disminución del crecimiento, raquitismo, malformaciones óseas Leche, yema de huevo, mantequilla, sardinas. (los rayos solares ayudan a sintetizarla)
Vitamina E
(tocoferol)
Protección glóbulos rojos y como antioxidante Anemia, destrucción de los glóbulos rojos de la sangre y desórdenes en la reproducción Pescado, huevos, mantequilla, margarina, aceites vegetales, olivas, cereales
Vitamina K
(filoquinona)
Coagulación de la sangre Hemorragias, trastornos digestivos Carne, hígado, leche, pescado, lechuga, espinacas, tomate

 

Vitamines hidrossolubles

VITAMINA REPERCUSIÓ MANCANCES ALIMENTS
Vitamina B1
(tiamina)
Sistema nerviós i aparell digestiu. Metabolisme de glúcids i proteïnes Fre del creixement. Trastorns cardiovasculars. Beri-beri. Cansament i apatia Mongetes, cigrons, blat de moro, ordi pa, carn de porc, patates
Vitamina B2
(riboflavina)
Creixement. Metabolisme d’altres vitamines i de glúcids Fre del creixement. Fisures en la pell i en les comissures dels llavis. Lesions oculars Carn, fetge, ronyons, ous, llet, formatges, peixos, llegums, verdures, fruita.
Vitamina PP
(niacina)
Pell. Procediments metabòlics Diarrees. Dermatitis. Pelagra Pollastre, Carn de vedella, lluç, llet, mongetes, fruits secs, cereals
Vitamina C
(àcid ascòrbic)
Calcificació d’ossos dents. Creació de defenses naturals de l’organisme. Combatre alèrgies Escorbut. Síntomes de fatiga, fragilitat óssea, hemorràgies en genives Cítrics i altres fruites, patates, pèsols, col, tomàquet, enciam, ceba, espinacs, coliflor
Vitamina B6
(piridoxina)
Metabolisme de les proteïnes. Formació glòbuls blancs. Dermatitis i inflamació de la pell Carn, peix, rovell d’ou, mongetes, patates, plàtans, cereals
Àcid pantotènic Metabolisme de les proteïnes, les grasses i els hidrats de carboni. Pell i cabell Diarrees o enteritis. Descamació de la pell Llet i derivats, ous, carn i cereals
Àcid fòlic Creixement i reproducció cel•lular. Formació d’hematies Anèmia Peix, ous, arrós, pa, pastanaga, enciam, remolatxa, plàtan, taronja
B12
(cianocobalamina)
Formació glòbuls vermells i blancs de la sang Anèmia Carn, Ous, peix, llet
Vitamina H
(biotina)
Metabolisme de les proteïnes i els hidrats de carboni Caiguda del cabell, dermatitis Peix, llet, patates, mongetes, llenties

Minerals

Esquema minerales

Funció

Necessaris per l’elaboració de teixits, síntesi d’hormones i en la major part de les reaccions químiques en les que intervenen els enzims.

 

Classificació

Macroelements

Que són els que l’organisme necessita amb major quantitat i es mesuren en grams. Sodi, potasi, calci, fòsfor, magnesi, cloro i sofre.

Microelements

Que es necessiten en menor quantitat i es mesure en miligrams (mg).
Ferro, fluor, iode, manganesi, cobalt, cobre, cinc.

Oligoelements o elements traça

Que es precisen en quantitats molt petites, de l’ordre de micrograms. Silici, níquel, crom, liti, molibdè, seleni.

 

Elements minerals

ELEMENT MINERAL REPERCUSIÓ MANCANCES ALIMENTS
Calci Formació de l’esquelet i les dents. Embaràs i lactància Malformacions i debilitats òssees Llet i productes làctics, farina de blat de moro, llegums, menjar peix petit amb espinacs
Sodi Retenir aigua en l’organisme i excitació muscular Rampes musculars. Mal de cap Sal
Potasi Formació de teixits. Enfortir els muscles. Controlar la quantitat d’aigua en el cos Debilitat muscular La majoria, sobre tot els aliments d’origen vegetal
Fluor Formar esmalt de les dents i el teixit ossi Càries Té i aigua
Ferro Formació hemoglobina de la sang, que li proporciona el color vermell. La dona perd durant la menstruació i durant l’embaràs lactància Anèmia Carn, peix, marisc, ous, cereals, llegums, hortalisses, verdura, patata, fruits secs
Iode Funcionament glàndula tiroide, reguladora del creixement Goll, cretinisme Peix, marisc, algues, llet, sal iodada
Magnesi Formació teixits ossi i tou No sol haber-hi Ametlles, pastanaga, fruita, tomàquet, cereals
Fòsfor Formació teixits, sobre tot ossi No sol haber-hi. Peix, llet, formatge, cereals, llegums
Cinc Formació dels ossos. Necessari durant l’embaràs Anèmia i pèrdua d’apetit Carn, cereals, llet, ous
Coure Pigmentació de la pell Anèmia en lactants Fetge, peix, carn d’ocell i de boví, xocolata, llegums, fruits secs
Cobalt Forma part de la molècula de la vitamina B12 (no es coneix ninguna deficiència)
Manganesi Metabolisme de les proteïnes, hidrats de carboni i grasses No sol haber-hi. Llegums, cereals, verdures
Cloro Afavoreix l’equilibri àcid-base en l’organisme. Ajuda al fetge en l’eliminació de tòxics No sol haber-hi Sal comú, olives, aigua
Sofre Està present en la pell, ungles, cabells i cartílags. Composició d’hormones (insulina) i vitamines. Neutralitza els tòxics i ajuda al fetge en la secreció de bilis No sol haber-hi Llegums, col, ceba, all, espàrrecs, porro, peix i rovell d’ou
Silici Asimilació de calci. Formació de noves cèl•lules. Nutrició dels teixits No sol haber-hi Present en aliments que contenen calci com els fruits secs, el formatge, la soja i el rovell d’ou
Níquel Funcionament del pàncreas No sol haber-hi Llegums, cereals integrals, espinacs i julivert
Crom Transport de proteïnes No sol haber-hi Grassa i olis vegetals, llevat de cervesa, ceba, enciam, patates i creixens
Liti Regulació del sistema nerviós central No sol haber-hi Vegetals, patates, crustacis i alguns peixos
Molibdé Prevenen la càries i l’anèmia No sol haber-hi Germen de blat de moro, llegums, cereals integrals i vegetals de fulla fosca
Seleni Potent antioxidant que preveu l’envelliment dels teixits i de certs tipus de càncer. Alleugera les sufocacions i el malestar de la menopausa. No sol haber-hi Germen i segó de blat de moro, ceba, all, tomàquet, bròquil i llevat de cervesa

Aigua

El cos humà té prop del 60% d’aigua en l’edat adulta.

Aquesta aigua es troba en l’interior de les cèl•lules (aigua intracel•lular); la resta (aigua extracel•lular) és la que circula en la sang i banya els teixits.
En l’aigua del nostre cos tenen lloc les reaccions que ens permeten estar vius, és el mitjà pel qual es comuniquen les cèl•lules dels nostres òrgans i pel qual es transporta l’oxigen i els nutrients als nostres teixits.

L’aigua retira els residus i productes de desfet del metabolisme de les cèl•lules del nostre organisme.

També podem regular la temperatura corporal gràcies a l’elevada capacitat d’evaporació d’aigua a través de la suor o de les mucoses quan la temperatura exterior és molt elevada.

Mapa Web
Tel. 93 335 50 00 Avantis